Els fenòmens d’immigració s’han accelerat a Europa en els darrers anys. La integració de les persones nouvingudes en les societats d’acollida suposa un dels principals reptes actuals per als governs i la societat civil. En l’àmbit català, així ho estableix la “Llei 10/20110, del 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya” que en el seu preàmbul indica que el fet migratori ha de ser assumit per la societat catalana com “un procés social més que cal gestionar”. Per altra banda, tal i com s’esmenta en les Bases d’Acollida de l’Ajuntament de Barcelona (Gabinet Tècnic d’Immigració, 2007): “l’acollida exigeix la implicació no només de la població nouvinguda, sinó també i sobretot dels serveis i recursos socials (serveis públics, entitats, empreses, et.), així com del conjunt de la societat, que condiciona en darrer terme les possibilitats d’integració social”. El contrast cultural entre persones immigrants i locals genera de vegades, tensions a les dues comunitats (les tensions sovint estan promogudes per moviments xenòfobs; els conflictes veïnals entre població migrant i nacional solen tenir una base més econòmica i política que cultural). En aquest marc, el Patrimoni cultural pot representar una potent eina d’integració social, ja que la materialitat dels èxits culturals del passat permet enfortir la consciència de pertinença a la societat present.

Abuab, en català portes, és un projecte que pretén treballar sobre l’ús del Patrimoni cultural com a instrument d’integració social de les persones refugiades/immigrants arabòfones proposat per la Institució Milà i Fontanals del CSIC i la Universitat de Girona i que ha de comptar amb la imprescindible participació i col·laboració de diversos museus de la ciutat de Barcelona. Amb aquest objectiu proposem el desenvolupament d’un projecte multidisciplinari que treballi des de la gestió del Patrimoni, l’Antropologia, la Història de l’Art, la Pedagogia i l’Arqueologia, amb especialistes procedents, principalment, de la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques i de la Universitat de Girona, amb la col·laboració del personal dels diversos museus que s’impliquin en la proposta.

La proposta pretén incidir en una problemàtica sociopolítica actualment de gran incidència com és el conflicte entre el fonamentalisme islàmic i occident, tot col·laborant en la construcció d’una eina de distensió que consisteix en fomentar el diàleg intercultural al voltant dels valors representats en el Patrimoni cultural. Es busca incidir tan sobre les persones nouvingudes com sobre les autòctones. Sobre les primeres presentant els valors de la societat d’acollida a través de les seves creacions patrimonials, alhora que destacant les aportacions patrimonials generades des dels seus països d’origen en benefici de la cultura universal; sobre les segones a través de la constatació de l’interès de les primeres per comprendre el que la societat d’acollida valora. Aquest diàleg pot ajudar a crear complicitats en la construcció d’una societat en transformació.